dijous, 14 de març de 2013

Història del pensament evolutiu


HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA.

            Els segles XVIII i XIX són l’inici del període de formació del món modern. Els nous mètodes en el camp de les ciències elaborades al segle XVII (Galileu i Francis Bacon especialment) s’estén a altres camps de l’experimentació.

Explicacions històriques al problema del canvi.
Vivim un planeta en el que hi han molts canvis: canvis d’estació, canvis diaris, … Canvien els rius i les muntanyes. Canvien les ciutats i els paisatges. Canvien les costums i les modes. Alguns canvis són irreversibles (un got trencat no el podem tornar a recompondre’l) Un seguit de canvis irreversibles en el temps constitueix un procés d’evolució.

Els animals i les plantes provenen sempre d’un animal o planta que existia abans. No hi ha generació espontània (acò no va quedar superat fins l’experiment de Redi (sXVII). Així mateix, fins als segle XVIII ningú dubtava que tots el animals i plantes havien tingut el seu origen  a la Creació. Les religions parlen d’un Déu creador de totes les coses. El naturalista Linneo va classificar milers de plantes i animals i va arribar a la conclusió e que “ a la natura hi han tantes espècies con van ser creades per Déu  des de l’origen del món”

Però els naturalistes posteriors trobaren un inconvenient: Com explicar origen dels fòssils? Com explicar que en un passat més o menys llunyà existiren animals i plantes conservades fòssils i que hui no tenen representants? I més difícil encara, com explicar que al registre fòssil de l’era primària no existeixen rèptils però si als de l’era secundària? Com explicar que als estrat de l’era secundària no hi han mamífers i si en els de l’era terciària? Com es que mai trobem restes d’homes en estrats antics? Com explicar l’existència de fòssils marins als cims de les muntanyes? Ho explica e Diluvi Universal?

            La il·lustració va ser l’inici de l’alliberament de la ciència respecte a la filosofia i la religió. La raó de que no hi han jerarquies naturals, ni classes socials, ni homes superiors a altres homes en el món, està present  a l’Enciclopèdia de les Arts, Ciències i Oficis (1751 - 1772) i a l’inici de la Revolució Francesa. És per això que les idees “transformistes” que trenquen esquemes heretats sorgeixen a França.

Alguns com Georges Couvier, als inicis del segle XIX, van creure que tot estava explicat, no sols  amb el Diluvi Universal  sinó també amb grans catàstrofes que van assolar la Terra seguides de noves creacions.

            Al segle XIX apareixen les primeres idees anomenades transformistes, com les de Lamarck (Jean Baptist Monet, cavaller de La Marck) (1744 - 1829). Aquest home és important per les seues idees progressistes. Ocupa una càtedra de zoologia a França després de la Revolució per les seues idees transformistes. Va publicar a 1809 la Philosophie Zoologique i entre 1815 i 1822 la Història Natural dels Animals sense vertebres.

            El major mèrit de Lamarck és el d’haver sintetitzat moltes idees que els seus contemporanis havien expressat. Així, accepta la generació espontània dels organismes i a partir d’aquestos els seus òrgans van transformant-se per ús o desús. Creu en l’existència d’una tendència de les formes vivents a “progressar”, “avançar”, “transformar-se”, així com en la influència dels factors del medi ambient per a controlar el progrés.

Aquest pensa que l’ús o desús d’un òrgan produeix la seua transformació, creixent o reduint-se. Així el coll d’una girafa arribava a ser molt llarg pel seu intent d’arribar a les rames més altes dels arbres; ala vegada les serps ha reduït les seues extremitats al “acostumar-se” a viure arrastrant-se pel sòl. Aquestes transformacions graduals haurien donat lloc a la gran variabilitat existent hui en dia. Lamarck va proposar com mecanisme de canvi biològic dels organismes la llei de l’ús o desús dels òrgans, així com la transmissió a la descendència (herència els caràcters adquirits).

Mig segle més tard el naturalista angles Darwin, després de navegar durant cinc anys al voltant del món, va elaborar una síntesi explicativa completa. Al seu llibre “L’origen de les espècies per la selecció natural” publicat a 1859, Darwin exposa el resultat de vint anys de reflexió: la natura produeix una gran varietat d’individus que lluiten per sobreviure, buscar aliment i reproduir-se. En eixa lluita resulten més aptes aquells que arriben a adults i els seus descendents heretaran els caràcters adaptatius. La Selecció Natural és el mateix mètode que els cuidadors de cavalls, de coloms, llauradors, etc. utilitzen de forma organitzada per  tal d’obtenir noves races.

La teoria darwinista de l’origen i evolució de les espècies per mig de canvis lents i graduals de selecció natural al llarg de milions d’anys constitueix la base de la explicació  actual dels científics per a l’evolució. L’evolució és un procés que es refereix ala població. És aquesta i no els individus particulars els que evolucionen.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada