Canvis en la biodiversitat al llarg de la història de la Terra

Al llarg de la història de la vida hi ha hagut époques amb molta biodiversitat, seguides d'époques amb menys diversitat. Es considera que el 99% de les espècies que han existit a la Terra s'han extingit. Al registre fóssil es poden trobar èpoques de crisi biològica en les quals es produeix l'extinció massiva d'espècies, seguides d'époques d'un ràpid augment de la Biodiversitat.

S'ha vingut donant per cert que la biodiversitat s'ha incrementat des de l'origen de la Terra. En principi, el patró més acceptat pels científics va ser denominat Corba de Sepkoski El ja mort J. John Sepkoski, va ser catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Chicago, i va recopilar les dades que van donar nom al patró que va detectar. A sota us mostrem la seva famosa corba. No obstant això, recents investigacions publicades a la revista Science i recollides en dues notes de premsa per Terra Daily ofereixen un quadre totalment diferent.  Almenys des de fa centenars de milions d'anys, no sembla haver existit increment de biodiversitat important al planeta, com a mínim en els oceans.

 No es tracta d'un descobriment intranscendent, ni molt menys. De ser corroborat ens indicaria que la capacitat de càrrega d'espècies d'invertebrats als oceans de la Terra sembla haver saturat, o almenys estabilitzat, des d'abans de finals del Cretaci. Fins a la data es suposava que la varietat d'organismes que jeuen a la terra va créixer lentament al principi, per a adoptar després un creixement exponencial. Per contra, els nous resultats corroboren els prèviament compilats per Spekoski pel que fa al fet que els tròpics han estat més rics en espècies d'invertebrats marins des de fa 450 milions d'anys que les latituds elevades. Resumint, d'haver existit un increment de diversitat al llarg del Fanerozoic, aquest ha estat poc significatiu.

Tal fet no vol dir que la biodiversitat global no s'alterés. Molt per contra, la nova corba detecta més aviat una corba ondulant al voltant d'un valor mitjà, amb èpoques de pèrdues i guanys. Ningú dubta que es donessin extincions massives seguides per sobtats increments del nombre d'espècies (radiacions). Encara es desconeix si els orígens d'aquests canvis van ser causats per esdeveniments catastròfics (impactes de grans meteorits, gegantines erupcions volcàniques, fragmentació i fusió dels continents) i / o canvis climàtics de gran magnitud i / o per la pròpia dinàmica interna de la biosfera , com a sistema complex. Això si, els acoblaments locals a les comunitats locals s'assemblen molt al llarg dels últims centenars de milions d'anys. ¿Va passar el mateix a les masses de terra emergides?. No ho sabem a certesa.
(extret del blog "Un Universo invisible bajo nuestros pies" de J.J.Ibáñez