dimarts, 18 de desembre del 2012

Concepte d'isostàsia


Activitat.
LLig el següent text i comenta si podem parlar de fenòmens isostàtics en l'elevació de la serralada a la que es refereis el text.

El riu que va fer créixer una muntanya

La tasca erosiva del riu Yarlung Tsangpo ha tingut un efecte geològic contrari al que es
podria esperar.


La història del riu Yarlung Tsangpo, a l’Himalàia, és una de les mostres més sorprenents de
les connexions inopinades entre els distints fenomens del planeta. Aquest riu és el més elevat
del món i el seu torrent, una de les més potents excavadores de la Terra. Travessa l’Himalàia al
llarg de 1 700 km a una altura mitjana de 4 000 m i supera un desnivell d’uns 3 000 m. Més
avall, ja en l’Índia, canvia de nom i es converteix en el sagrat Brahmaputra, que acaba entre-
gant les seues aigües al golf de Bengala. Durant segles ha tallat un canyó que arriba al seu
punt de major espectacularitat quan flueix entre les muntanyes Namche Brwa i Gyala Peri, de
més de 7 000 m d’alçària. Allí, el canyó tallat durant milions d’anys de treball arriba quasi fins
als cinc quilòmetres de profunditat.

Des de fóra podria semblar que el riu Tsangpo és, com solen ser, antagonista de les mun-
tanyes, sempre fent-les minvar «a llepades». No obstant això, un grup internacional d’investi-
gadors ha publicat fa poc un estudi en la revista de la Societat Geològica d’Amèrica on
demostren que les relacions entre fenomens com l’erosió, el clima i la tectònica de plaques
poden ser molt més estretes d’allò que semblen a primera vista.

Encara que la major part de l’Himalàia als voltants del Yarlung Tsangpo s’ha elevat a un rit-
me uniforme durant els darrers 50 milions d’anys, segons l’equip de científics dirigit pel geòleg
de la Universitat de Cornell (EE UU), Noah Finnegan, part de la serralada ha superat els
7 700 m en menys de dos milions d’anys. L’esdeveniment es coneix com aneurisma tectònic i es
va produir degut a la gran quantitat de material que el riu va arrossegar durant ixe temps de
la placa tectònica índia. D’aquesta manera es va alleujar la placa i va ser possible que una
xicoteta part s’elevara més ràpid que la resta, projectant sobre el paisatge el massís que for-
men el Namche Brwa i el Gyala Peri.

Cercle virtuós

Però entre els amagatalls de les peculiars relacions entre muntanyes i riu encara s’ama-
guen més sorpreses. La progressiva elevació de la serralada, li va permetre agarrar cada
vegada una quantitat major de la humitat que hi arriba des de l’oceà Índic, al sud-oest.
Bona part d’eixa humitat acaba convertida en neu als cims de les muntanyes i després es
fon, enfortint encara més el torrent del Tsangpo. El riu, agraït, torna el favor a la muntanya,
desgastant més l’escorça índia i tancant un cercle virtuós que fa créixer el cabal i l’elevació
dels pics.

El fenomen és excepcional, explica Finnegan a Público, «perquè requereix una magnitud
de potència erosiva que es troba en pocs llocs de la Terra». Segons l’investigador d’EE UU, «és
possible que estiga passant una cosa pareguda en Nanga Parbat (Pakistan), on el riu Indo tra-
vessa l’extrem occidental de l’Himalàia». «Al sud-est d’Alaska també pot passar una cosa sem-
blant. Allí es tractaria d’una realimentació entre la deformació de l’escorça i l’erosió glacial en
comptes d’erosió fluvial», conclou.

Daniel MEDIAVILLA
Público, 20 de gener de 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada